Opiniões e prêmios

“Ells cridaven: Crucifica’l, crucifica’l”

Pero quin mal ha fet, aquest?

Pero ells insistien en grans crits, demanant que fos crucificat, i la seva cridoria s’anava fent més forta.

Aleshores Pilat decidí de satisfer la seva petició.

Així ens descriu Sant Lluc el que var ser portic del Calvari de Jesús.

Nosaltres hem travessat un portal que per un milió i mig de persones va ser portic del seu “via crucis” fins al “calvari” de la camera de gas i el forn crematori.

Son dins el monument a la irracionalitat, som en el punt més vergonyós d’Europa de la culta i humanista Europa.

Palaus, catedrals, museos, biblioteques, auditoris, teatres d’opera, monuments, grans monetirs i abadies configuren el perfil de l’anima dels habitants del nostre Continent Europeu, i, com a peça més, aquest camp d’extermini….

El sotrac que va sopesar la descoberta d’aquesta atrocitat va fer trontollar tot el sistema de pensament occidental. Si l’home que havia aconseguit la seva autonomía i es convertia en la mesura de tot el que existeix era capaç de crear un camp d’extermini per a milers d’ésser humans, calia concloure que els sentiments i la raó humanes poden sofrir períodes d’autentica ofuscació. Ja no érem amb tota seguretat la mesura de totes les coses.

Alguns dels que som aquí ara fa sis anys, palparem amb devoció un pedra que pertanyia molt probablement a la roca del Calvari. Avui palpem i trepitgem unes instal.lacions que, amb la més absoluta evidencia, són el “calvari” del segle XX.

“Senyor, que difícil resulta fer una pregaria en aquest camp…”

Al Calvari de Jerusalem celebravem que la teva mort ens redimia, que la teva resurrecció era la victoria contra tot l’absurd del món.

Pero aquí, Senyor, sembla que encara estem dins d’aquelles “tenebres que s’estengueren sobre tota la terra” quan cridareu: “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit”, com ens descriu l’Evangeli de Lluc.

Pero, si el Divendres Sant i el Calvari tots sols, separats del matí de Pascua, no són tota la realitat, cal pensar que aquest calvari d’Auschwitz no és l’última paraula; que els “matins de Pascua” van aparaixent aquí i alla pels camins de tantes vides, de tants grups, de tants pensaments portadors d’humanitat. Que si aquí ens trobem en la catedral de l’odi, sabem que l’amor té les seves ermites, les seves Capelles diseminades per tots els indrets del nostre món fent florir “flors a cada instant”, com ens deia la cançó.

Senyor, que puguem dir en aquest lloc de tenebra que la llum de la teva Pascua “resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la”, com ens diu Sant Joan en el proleg del seu Evangeli.

Senyor, volem ser fills de la Pascua. Rebutgem la tenebra i la foscor. Creiem en tu i en el teu evangeli. Volem que sigui ben nostra aquella benaurança: “Benaurats els pacificadors, perque seran anomenats fills de Déu”.

Que així sigui. AMEN

Josep Mo Solé Rovira. -Carmelita-

Ma del Carme Pascual Vinas, 28.09.2005

Amb una gran expectativa

El “Grup Catala”

A Polonia hem aterrat

Amb la millor directiva.

CRACOVIA ja dormia

El SHERATON ens esperava

I com aquell que no volía

La il.lusió aumentava

Ben esmorçadets i fresquets com unes pasqües

Colegium Maius, Universitat Jagellónica, S.Estanislao, Esg.de la Mare de Deu

Copernico, Catedral, Puig de Wawel, toc de bombers i olor de roses

Pluja, barri jueu, font de la Sabiduría, Ambre, humits, rebejats i cap a l’hotel.

Amb el sol cap a Wielitzca, sal, 378 escales, foscor, galerías, doncs es una mina

Caminar, plujim, plujám, i amb vaixell cap al Vistula

Bonica barquejada, fred, sol, migdiada i abadía benedictina

Canvi de muda, rentadets i perfumats, emotiu concert de CHOPIN i sopar de pel.licula.

Cants, pregaria, Misses, parlaments, fé compartida

Companyerisme, bona convivencia i riatlles fresques

Fem patria, catalans-polacs, simpatía

Puntualitat, coneixences i respecte.

A trenc d’alba, un bonic i llarg día ens espera

De Polonia, la historia, politica, religió, cultura i comerç

Aprenem i se’ns fa més curt el trajecte per carretera

El riu DUNAJEC, els raiers, nervis i el cor pres.

Els Carpats, Tatra, cumuls, barrancs, meandre, l’aigua… el cel

Parlar, riure, escoltar, intuir, cantar, traduir

Experiencia única, bonica i joiosa com un tastet de mel

Reserva natural, inmensitat de l’espai que junts varem gaudir.

Del riu a les altures, tot pau i silénci

Ja a la tarda impressionant i sorollosa ascensió

Zakopane, muntanyes, arbres, cavalls i teleferic

Natura gratificant i aire sa pel pulmó.

Placida Missa als jesuites i WADOWICE

Cel gris, gira-sols, moresc, cols, pins, ordi, blat

Pluja, cansament…. pero ben sopadets i a dormir

Ja que el poble natal del “PAPA” estava….. tancat i barrat.

Estem davant de la “barbarie” espectants

Barreres electrificades, pavellons crematoris i turments

Ulleres, cabells, maletes, pertinencies, camara de gas

Vies mortes, sentiments, nus a la gola i pregaria per els innocents.

La Verge es nostra guia, Muntanya Blanca o Jasna Gore

Compungits ens atensem a Czestochowa per a veure a MARIA

Missa als seus peus, silenci, llegenda i multitud aclaparadora

Impressionant la devoció, el santuari i Sor Teresita.

Descansadets a Maria diem adeu

Passeig per les casetes Opole, que són un encant

La pluja ens estima i WATRISLAVIA ens atreu

Plaça Major, Ajuntament “gótico tardío” renaixentisme i Mercat.

Sant Bartolomé, Catedral, S. Joan Baptista, S. Jordi, Sta. Creu

Retaules, campanes, ponts el Vístula, la universitat i L’ODER

Parlar, menjar, caminar, escoltar i Sta. Isabel

Casament, fotos, filmar, tornar a menjar i reventats cap a l’Hotel.

Carretera - manta i (tracatá) de GNIEZNO, la Catedral

S. Adalberto, rei Boleslaw i cap a TORÚN volant

Gótico tardío, patrimoni de la humanitat i un altre Catedral

Pierniki, rel.lotges, Ajuntament, Copernic i ja som a GDANSK.

Sta. Brígida ens acollí i concert dórgue per començar

Arsenal, Graners, ciutat burguesa, font de Neptú

Mercat, carrer llarg i repassant la historia amb Solidaritat

Hem arribat a SOPOT, moll de fusta i passeig oportú.

No es el del Mediterra, el color del Baltic, pero ens l’ha fet enyorar

Paraigües, lavabos, corre que corre, compres…. I mes compres

Sopar romantic, amb música ideal per a ballar

Passejada fresca, el cansament empitjora hi ja anem a “trompes”.

Visita a WESTERPLATTE per el BALTIC, amb vaixell

I a “l’ambar” ens hem tirat amb els ZLOTYS, comptats

Els homes ha fet el “VIU-VIU” i les dones el “PASSARELL”

Malbourg, Castell Teutonic, gotic medieval i els dies esgotats.

VARSOVIA, la Catedral, soldat desconegut, els parcs i el casc vell

El ghetto, carrer Krakowskie, la plaça i el palau

Acabada la 2a Guerra Mundial, la gran reconstrucció del castell,

Recordant la “MONSTRUOSITAT” i desitjant viure en PAU.

POLONIA vol dir “ALLÍ ON TROBARAS LA PAU”

Nosaltres hem trobat bona gent i acollida

Amabilitat, bon menjar, una natura singular

Un gran patrimoni cultural i una sorpresa cada dia.

Viatge cultural, historic, turistic, religiós i d’amistat….

Per a la teva curositat hi ha:

3- Josep 1- Núria 1- Ma Teresa 1- Remei 1- Ramón

1- Joan 1- Albert 1- Ma Rosa 1- Maria 2- Concepció

2- Roser 1- Lluís 1- Casilda 1- Carme 2 Angelina

1- Jaume 2- Francisco 1- Guillermo 1- Josefina 1-Guillermina

3- Antoni 1- Gerardo 1- Gabriel 1- Oriol 1- Ma Dolors

1- Elena 1- Joaquim 1- Ma Neus 1- Pere 5- Montserrat

Els i les guies, en tot el seu bon saber, han estat des del primer dia:

Ernest – Dominika – Eva – Constanza – Claudia – Beata – Magdalena – Margarita – Teresita –Joana – Maria – Magdalena – Monica – Marc – Danuka – Cecilia – Agnés e Ivonne.

I els xofers que ens han bressolat i passejat per tota Polonia son:

Marcus – Jacinto – i el més atent i amable en Waldemar.

I a Ewa que tenemos que decir

Su profesionalidad i amabilidad

Inteligencia, atención y el buen sufrir,

Ha hecho para todos nosotros, un viaje de felicidad.

A l’Anton hem d’agrair

El gran encert d’aquest viatge,

Les telefonades, treballs, internets, hores de no dormir

L’han fet mereixador “Doctor Honoris Causa” pel seu guiatge.

ANTON, has començat amb encert,

El teu segell es “Grup Catala”

Anima’t a continuar, sens recel

I estarme a punt si DEU VOL, per tornar a volar.

Gracies !!!!!!

ESTIU 2005

UNA CATALANA DEL “GRUP CATALA”

Ma del Carme Pascual Vinas